Nota sobre la probable presència de restes de terrassa marina litoral al peu del turó d'Altafulla, a cotes d'entre sis i nou metres sobre el nivell del mar actual / Narcís Carulla Gratacòs
Carulla Gratacòs, Narcís


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 47 (2023) , p. 7-11 : il.

Terrassa marina reconeguda per la seva naturalesa de còdols calcaris planars iguals que els còdols de la platja actual, dins d'una conca hídrica sens la presència d'aquests materials calcaris.

Agricultura i propietat de la terra a Altafulla segons el Cadastre de 1777 / Carlos Terrón Vasco
Terrón Vasco, Carlos


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 47 (2023) , p. 13-60 : il.

L'agost de 1777 es va dur a terme una recanació de les terres agrícoles d'Altafulla per tal d'actualitzar el Cadastre de la població. La documentació de dit Cadastre, conservada a l'Arxiu Municipal d'Altafulla, permet analitzar el sistema agrari altafullenc i la distribució de les propietats agrícoles. En el present treball es descriu, en primer lloc, la parcel·lació de les terres del terme municipal, així com l'extensió i distribució dels diferents productes conreats. En segon lloc, es fa una anàlisi de la distribució de la propietat i de la tributació cadastral. Tot plegat permet concloure que l'agricultura altafullenca de finals del segle XVIII ja s'havia transformat, modernitzant-se, encara que no tant com de vegades s'ha afirmat, i que la distribució de la terra presentava forts contrastos, amb una important concentració de la propietat.

Cartes d'Antoni de Martí i Franquès adreçades al seu fill Francesc (1830) / Salvador-J. Rovira i Gómez
Rovira i Gómez, Salvador J.


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 47 (2023) , p. 61-73 : il.

Comentaris i transcripció de vuit cartes d'Antoni de Martí i Franquès, escrites a Barcelona entre el 31 de juliol i el 28 d'agost de 1830, adreçades al seu fill Francesc. El tema principal és el contenciós amb el tinent coronel Josep Hediger a causa de l'herència de Bernat Martí i es donen a conèixer notícies sobre la família i els esdeveniments polítics del moment.

Martí Franquès : el oxígeno del aire y la reproducción de los vegetales / José Antonio Altemir Lascorz
Altemir Lascorz, José Antonio


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 47 (2023) , p. 75-91 : il.

En el artículo se describe el modo experimental con el que Antoni Martí i Franquès se enfrentó a dos problemas centrales de la ciencia de su tiempo: cuál es la cantidad de oxígeno en el aire atmosférico y cómo surge la nueva materia vegetal. Con unas herramientas sencillas y unas instalaciones domésticas, pero con una gran inteligencia y honestidad, nuestro científico trató de arrancar respuestas a la naturaleza usando el experimento, la observación y la reflexión.

Fets rellevants en la vida de Joan Gatell i Folch / Joan Josep Vallvé Baldrich
Vallvé Baldrich, Joan Josep


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 47 (2023) , p. 93-112 : il.

Recull de fets rellevants en la vida d'en Joan Gatell i Folch, a finals del segle XIX i principis del XX. El besavi. Reivindicant la seva figura com a personatge important de la seva família, a més a més del seu germà Joaquim.

Jeroni Dalmau, metge d'Altafulla, en el centenari de la seva mort / María Cruz Sánchez Dalmau
Sánchez Dalmau, Cruz


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 47 (2023) , p. 113-140 : il.

Es fa una semblança de Jeroni Dalmau, metge d'Altafulla, on hi exercí de 1895 a 1923, a partir dels seus poemes i cartes.

El Molí de la Torre, de la Riera de Gaià, pioner en la producció de Blanc d'Espanya / Joan Boronat i Aixalà
Boronat i Aixalà, Joan


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 47 (2023) , p. 141-150 : il.

Aquest treball fa un recorregut, a través de la mateixa experiència, del procés de polvorització del carbonat de calci, conegut com a Blanc d'Espanya, al Molí de la Torre, de la Riera de Gaià. Es basa en l'experiència personal d'haver treballat al molí, el negoci familiar, durant el període de vuit anys. Explica l'origen d'aquest molí medieval, com va anar a parar a mans de la família Boronat i la transició de molí fariner cap als minerals, des de l'extracció del carbonat fins a la comercialització del producte. La trituració de la pedra, el refinament aconseguit amb les moles, l'energia hidràulica i elèctrica, els usos i aplicacions del Blanc d'Espanya, els mercats, el transport i un seguit de curiositats i anècdotes que donen a entendre una època i forma de treball, de la qual gairebé no en queden testimonis.

Indagant sobre la desaparició de les pedres de la platja d'Altafulla / Teresa Solé Mir
Solé Mir, Teresa


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 47 (2023) , p. 151-166 : il.

Aquest article recull les aportacions de diversos testimonis en relació a la desaparició de les pedres de la platja d'Altafulla i els primers anys de la urbanització, així com algunes imatges que il·lustren els fets relatats.

Aproximació a la història i geomorfologia de la platja d'Altafulla-Tamarit : de platja natural d'origen poligènic a platja urbana: Passat, present i futuribles / Narcís Carulla Gratacòs, Hèctor Hernández Socias, Teresa Solé Mir
Carulla Gratacòs, Narcís


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 47 (2023) , p. 167-218 : il.

Davant les crisis erosives d'aquesta platja es vol analitzar-la històricament, estudiant-la dins del context geològic global, repassant les seves fonts d'alimentació, és a dir, els materials aportats. Això ajuda a entendre l'erosionabilitat que pateix, especialment en el tram de Botigues de Mar, a diferència de la platja defensada artificialment per la Roca de Gaià a Tamarit. L'erosionabilitat de la platja es resumeix en factors intrínsecs (extraccions massives de les seves sorres i còdols, i la situació de les Botigues de Mar i el seu Passeig molt damunt i proper, augmentant, per tant, els pendents de la platja), i els factors extrínsecs (tancament de les aportacions vers la platja per la construcció de la presa del Catllar l'any 1975, i la construcció del Port esportiu de Torredembarra l'any 1992).

Deu anys d'observació d'ocells a la desembocadura del riu Gaià : tendències poblacionals 2011-2021 / Albert Pardo, Marina Quer, Pau Pardo, Carlos Pardo



En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 47 (2023) , p. 219-234 : il.

El present estudi s'ha dut a terme amb dos objectius. El primer, elaborar un catàleg exhaustiu de les espècies d'ocells observades a la desembocadura del Gaià a partir de les cites registrades al portal d'observacions ornitològiques ornitho.cat. El segon, analitzar l'evolució poblacional de les espècies més abundants, agrupades per hàbitats, utilitzant les dades obtingudes entre 2011 i 2021 als censos que es porten a terme en aquest espai natural dintre del programa Seguiment d'Ocells Comuns de Catalunya (SOCC) de l'Institut Català d'Ornitologia. Com a resultats principals s'ha de destacar, en primer lloc, l'elevat nombre d'espècies observades (147), remarcable sobretot en relació a les dimensions de l'espai. En quant a l'evolució de les poblacions al llarg del període estudiat s'ha d'assenyalar l'estabilitat de les espècies d'hàbitats oberts i agrícoles, així com les d'aigües continentals, associada a un increment significatiu de les espècies forestals. En conclusió, la desembocadura del Gaià presenta una elevada diversitat d'ocells que justifica la seva protecció legal i incentiva la instauració de mesures de conservació i restauració ambiental per potenciar-la encara més.

Les Sínies del Vinyet : memòria i patrimoni a la vora del Gaià, entre Altafulla i Tamarit / Ricard Ramon i Sumoy
Ramon i Sumoy, Ricard


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 47 (2023) , p. 235-252 : il.

Aquest article fa una aproximació històrica al que representà l'activitat agrària de regadiu a partir de les sínies a la partida del Vinyet (terme municipal de Tarragona, abans terme de Tamarit), entre la desembocadura del Gaià i el poble d'Altafulla. S'examina la història agrària del territori, des del segle XIX fins a la postguerra (de la vinya a l'horta) i s'explora les característiques de les sínies de sang que varen estar actives durant la segona part del segle XX. També s'examinen alguns aspectes de l'evolució de l'explotació de la terra a partir dels casos d'algunes de les sínies estudiades.

El Segon mandat municipal democràtic a Altafulla (maig 1983 - març 1987) : les bases / Francesc Blanc Canyelles
Blanc i Canyelles, Francesc


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 47 (2023) , p. 253-274 : il.

Anirem exposant, en lliuraments, la memòria fixada -al seguit d'actes municipals- del segon mandat d'ajuntament democràtic, dins la Monarquia Parlamentària, a Altafulla. Aquest 2023 en suposen els seus XL anys. En el primer lliurament he agrupat les bases de l'Ajuntament: l'organització en comissions i delegats de serveis; el fonament econòmic de les vicissituds d'hisenda; els recursos humans de serveis, amb sensibilitat de garantir-los seguretat laboral i els suports destinats a la xarxa comunitària, així com a les tan relligadores festes majors.

Plantes d'Altafulla (15) / Maria Noguera Figueras
Noguera Figueras, Maria


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 47 (2023) , p. 275-278 : il.

Descripció de cinc plantes que creixen al terme d'Altafulla indicant el nom científic, el popular en català i castellà i el local. També es donen a conèixer les localitzacions i aplicacions.

Pregó Festa Major 2022 / José Caro Pérez
Caro Pérez, José


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 47 (2023) , p. 279-280

La lluita per l'aigua a la conca baixa del Gaià. Regadiu, molins i conflictes / [ressenya de] Salvador-J. Rovira i Gómez
Rovira i Gómez, Salvador J.


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 47 (2023) , p. 281-282
Ressenya de:
. La lluita per l'aigua a la conca baixa del Gaià. Regadiu, molins i conflictes / Ricard Ramon Sumoy. Valls : Cossetània Edicions, 2022

El Gaià : recorregut i patrimoni / [ressenya de] Mabel Berenguer Tomàs
Berenguer i Tomàs, M. Isabel


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 47 (2023) , p. 283-284
Ressenya de:
. El Gaià : recorregut i patrimoni : Editorial Piolet, 2022

Onomàstica del terme municipal de Torredembarra / [ressenya de] Salvador-J. Rovira i Gómez
Rovira i Gómez, Salvador J.


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 47 (2023) , p. 287
Ressenya de:
. Onomàstica del terme municipal de Torredembarra / Carme Miquel i Solé, Ramon Pere Anglès. Barcelona : IEC, 2022

Vil·la romana dels Munts (Tarraco) / [ressenya de] Salvador Codina
Codina Mas, Salvador


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 47 (2023) , p. 289-290
Ressenya de:
. Vil·la romana dels Munts (Tàrraco) / Josep Anton Remolà Vallverdú (Ed.). Tarragona : Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, 2022

Espais triclinars de la Vil·la Romana dels Munts d'Altafulla / Salvador Codina Mas
Codina Mas, Salvador


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 46 (2022) , p. 7-27 : il.
Bibliografia.

La recreació dels entorns virtuals en els què vull emmarcar els mosaics del triclini dels Munts, ha vingut precedida d'una anàlisi del conjunt de la vil·la i en concret dels espais triclinars. Aspectes analitzats: 1. Construcció i progressiva transformació de la vil·la entre meitat del segle I aC. fins a darrers del segle III dC. 2. Concepte d'espai triclinar en aquella època: funció, forma i significat social d'un gran triclini. 3. Evolució de la descoberta del jaciment amb la interpretació arqueològica que se'n fa. 4. Enumeració dels elements arqueològics trobats a la zona i el seu context. Visió dels arqueòlegs experts en l'elecció d'un programa decoratiu triclinar propi. 5. Conjuntar: elements trobats en el sector (murs, mosaics, material lapidis, revestiments i fonts), vinculació amb la resta de la vil·la, context constructiu de l'època, aplicació del programa decoratiu probable, proposta de representació dels espais triclinars, incloent-t'hi els mosaics.

El Baix Gaià al primer terç del segle XIX. Dades generals vers 1830 / Manel Güell Junkert
Güell i Junkert, Manuel


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 46 (2022) , p. 29-50 : il.
Bibliografia.

A través de les dades impreses del llibre de Joan Baptista Golobardas, Cataluña en la mano (1831), es desenvolupen un seguit de càlculs metodològics amb l'objectiu d'aproximar, i contrastar, les xifres de població absoluta d'Altafulla i de la zona del Baix Gaià. Golobardas també aporta dades geogràfiques i de producció agrícola i industrial, que serveixen per aventurar interessants hipòtesis sobre la transició a la Revolució industrial.